Les Terres de l’Ebre han hagut d’esperar molts anys per a gaudir d’una integració tarifària en matèria de mobilitat i transport públic que permeta als passatgers moure’s pel territori —en este cas només per dins de les regions de l’Ebre i del Camp de Tarragona— amb un sol bitllet a preu assequible, independentment dels transbordaments que calga fer per a completar el trajecte. Tant havien hagut d’esperar els usuaris que el transport privat no ha sigut mai efectivament qüestionat a les Terres de l’Ebre. Sí que és cert que l’increment de l’oferta en els serveis interurbans de bus i els primers abonaments veritablement favorables per als viatgers, han activat en els últims anys amb un cert impuls l’alternativa del transport públic, però la crisi permanent ferroviària, especialment evident a l’R15 i l’R16, i el retard en la implantació dels avantatges de tarifa de què fa temps que gaudixen altres territoris, alimentaven un greuge sostingut.
Ara es comença a tancar este forat negre, com se va referir fins i tot el secretari de Mobilitat Manel Nadal, però la integració tarifària ha arribat encara en format de transició: sense incloure, de moment, els busos urbans; sense una ATM pròpia i sense donar veu al territori dins de l’ATM del Camp de Tarragona; sense incloure l’R15 i l’R16 i sense novetats en la relació amb Barcelona. A més, s’ha desplegat mig d’amagat, com forçosament, sense fer divulgació ni promoció d’un fet objectivament positiu, sense comptar en absolut amb la plataforma Trens Dignes, que no és d’estranyar que haja respost demanant la dimissió de Nadal.
